2) El PTMB té com a objectiu definit la priorització el transport col·lectiu i, alhora i contradictòriament, assigna a la xarxa viària d'escala metropolitana el paper ordenador dels assentaments urbans i trames perifèriques (article 1.4.f). A l'àmbit del Vallès la xarxa viària no ha de ser l'element ordenador: en tot cas ho és la matriu d'espais agronaturals, i subsidiàriament el transport col·lectiu. El veritable desllorigador dels problemes de mobilitat al Vallès és l'estructuració del transport col·lectiu en xarxa (intercanviadors entre línies existents i
futures) i, sobretot, la dotació d'un sistema de transport col·lectiu al corredor AP-7/A-7/B30. A l'estat li pertoca dotar aquest corredor, que ha d'estar mallat en transport col·lectiu i amb la xarxa viària, mentre que a la Generalitat li correspon la dotació de la resta de xarxa.

3) El PTMB ha d'afrontar la protecció i gestió dels espais agronaturals de la plana vallesana en la seva integritat desenvolupant la figura d'àmbit i amb la predeterminació d'implicació de les administracions locals i supralocals i dels agents actius del territori.

Demanem:

1) Que la Generalitat acordi amb l'Estat la transferència de la competència sobre el Quart Cinturó.

2) Que les propostes del PTMB sobre l'ordenació dels espais agronaturals i del sistema de
mobilitat en l'àmbit de l'anomenada Ronda del Vallès es facin sobre els següents punts:

a) Un model territorial que consolidi la convivència entre sistemes d'espais naturals (estructurats en xarxa i amb una gestió mancomunada) i d'espais urbans (complexos i afavoridors de l'autocontenció de la mobilitat).
c) Correcció del dèficit en la xarxa de mobilitat col·lectiva i dels punts negres en la xarxa de carreteres.
d) Avaluació de la funcionalitat de la nova xarxa de mobilitat en funció d'objectius a assolir en eficiència energètica, fragmentació territorial i preservació dels ecosistemes.
3) Que la linia de tren Sabadell-Granollers, que preveu el seu pas per l'espai natural, sigui canviada per un nou traçat que passi pel nuclis poblacionals de Polinyà, Palau de Plegamans, Caldes de Montbui, Lliçà d'Amunt i Granollers. Aquest nou traçat ha de servir com a alternativa ecològicament i socialment sostenible al Quart Cinturó."

• Autopista AP-7

La autopista AP7 és una de les infraestructures viàries amb major afluència de trànsit rodat de tota Catalunya. És una carretera de vuit carrils, antiga, planificada i construïda sense criteris de minimització d'impacte ambiental: al llarg del seu traçat passa massa a prop de moltes poblacions, altera la morfologia del territori, amb rases que tallen pel mig qualsevol elevació de terreny, i donades les poques mesures d'insonorització i cobertura visual, el seu impacte sonor arriba a quilòmetres de distància i l'impacte visual, en els trams elevats, sobrepassa el quilòmetre.

Més tard desglossarem com aquests factors han generat un seguit d'efectes adversos molt acusats en la zona que ens ocupa (Gallecs, Mollet i Parets). És important recordar que Gallecs no només és un espai d'alta riquesa paisatgística i ambiental, també és un poble habitat per ciutadans i ciutadanes que mereixen tenir reconeguts els mateixos drets de benestar i salut que a ciutat.

1) En direcció sud, la AP7 té un evident impacte sonor sobre la població de Mollet, en especial sobre els barris Can Borrell i Can Pantiquet, essent una merma per a la qualitat de vida de les persones residents.

2) En direcció nord, trobem un impacte sonor i visual molt intensos sobre la zona natural de Gallecs, pendent de ser protegida, així com de la barriada de l'Eixample de Parets i el barri de Lourdes de Mollet. En l'àrea més propera a la autopista això suposa una alteració de primera magnitud sobre el valor paisatgístic de l'espai. Al nucli poblacional i la zona de poblament dispers de Gallecs, ja més llunyana, igualment encara hi ha presència auditiva de la autopista, i visualment es distingeix el tram elevat, cosa que també repercuteix sobre les condicions de vida de les veïnes i veïns.

3) Al llarg del seu traçat proper a Gallecs, aquesta via ha suposat un nivell alt de destrucció de la morfologia original del territori. En concret parlem de les dues rases que travessen el turó dels Pinetons (àrea d'uns 600 m. d'amplada, compresa entre les sortides 16 i 17 en sentit Girona) i el turó del camp de tir de Mollet (àrea de 500m. d'amplada entre les sortides 15 i 16 en sentit Tarragona). Considerem negativa una antropització tan acusada de l'ús del territori, aquests nivells d'alteració desvinculen la població del seu espai, creen barreres i generen distàncies on tradicionalment no n'hi havia, això dificulta formes de comunicació i viatge entre localitats i altres espais que no estiguin connectats per carretera o ferrocarril. La autopista AP7 suposa un notable perjudici sobre la integració de Gallecs amb els pobles adjacents, i aquests entre ells mateixos.

4) En la línia abans comentada d'alteració del terreny, el pas de la autopista AP7 per darrere el turó dels Pinetons també suposa una secció infranquejable entre la zona central de Gallecs i la seva part meridional (aquesta última compresa entre la AP7 al nord, la B-140 al sud, la C-59 a l'oest i la zona urbana de Mollet a l'est). Ara com ara només hi ha un pont elevat per on hi poden passar vianants. Per a la connexió de fluxos genètics de poblacions animals terrestres i vegetals, aquesta separació significa la isolació total del sector meridional de Gallecs, la qual cosa implica una degradació de la riquesa i salut biològica de l'espai, que corre el risc d'esdevenir erm.

DEMANEM:

Abans que res, la implementació en el PTMB de la proposta de diverses entitats i ajuntaments vallesans del PAV (Parc Agrícola del Vallès), per tal de garantir la preservació dels espais agraris de la plana i dotar-los d’una normativa específica. Veure: http://www.adenc.org/estudis_documents/basespav.pdf

A més a més, a nivell concret i local enumerarem un seguit de peticions desglossades per àmbits d'actuació:

1) Al Segment elevat de la AP7.

Per reduir l'impacte sonor de la autopista AP7 en aquest tram, vers l'àrea de Gallecs, és necessària la instal·lació de plaques d'insonorització, com les normatives disposen en zones habitades, tal com les que ja estan instal·lades en direcció a Mollet.
Pel que fa a minimitzar l'impacte visual d'aquest tram elevat i alhora contribuir a l'absorció de sorolls, també es fa necessària la plantació, a l'àrea propera a la autopista en tot l'eix longitudinal nord, de rengleres d'arbres d'envergadura mitjana a gran, de fulla perenne i pertanyents a espècies mediterrànies.

2) Als segments “en rasa” de la AP7.

Per restablir la morfologia inicial del paisatge, s'haurien de reconstruir els dos turons abans esmentats, amb el soterrament de la autopista que això comporta. El soterrament d'aquests segments de la via tindria un efecte contenidor dels sorolls que la autopista allibera que, per bé que no fos total, tindria beneficiosos efectes sobre els barris de Can Borrell, Can Pantiquet i Lourdes, de Mollet, el barri de l'Eixample, de Parets, i sobre el poble i espai agrari i natural de Gallecs.

En el cas de la rasa del turó dels Pinetons és especialment necessari aquest soterrament i restabliment del paisatge previ, donat el caràcter seccionador de l'ecosistema que allí suposa la AP7 (veure annexos 1, 2, 3 i 4). Aquesta mesura tindria un gran valor ambiental i paisatgístic, en unir Gallecs amb el seu extrem meridional, que al seu torn és la frontera sud del corredor biològic Gallifa-Gallecs, l'últim enclavament natural abans d'entrar a l'entramat de carreteres, polígons i urbanitzacions que el separen de la Serralada de Marina.

Evidentment, la recuperació d'aquests antics turons ha d'anar lligada a la conservació de l'espai amb què comuniquen, i això comporta que un cop reconstruïts només s'hi ha de permetre el trànsit peatonal o de bicicletes, en cap cas motoritzat.

3) Tenint en compte el nivell d'afectació que ja té atualment i que mereix mesures correctores, és imprescindible que qualsevol pla d'ampliació, desdoblament o creació de calçades laterals s'aturi i deixi de tenir aplicació al tram que afecta Gallecs.

• Carretera C-155

1) La reforma de la C-155 respongui a criteris de millora de la connectivitat dels espais agroforestals que travessa, mantenint la seva capacitat i secció actual d’un carril per sentit, tot millorant els viaductes sobre els cursos d’aigua per convertir-los en veritables passos de fauna, i soterrant els trams de major pendent i pas per zones forestals per tal que esdevinguin corredors naturals i esmorteeixin al màxim l’efecte barrera i de fragmentació dels espais oberts (veure annexos 1, 2, 3 i 4).
2) Alhora, demanem la retirada de la proposta de bifurcació de la citada via a l’alçada de Lliçà de Vall - Parets del Vallès en direcció al Circuit de Catalunya, pel seu nefast efecte de fragmentació i desaparició dels espais agraris de l’entorn i del propi espai de Gallecs.
3) També demanem que cap reforma de la C-155 impliqui la seva ampliació, desdoblament o integració d'una via de tren lleuger o d'autobusos amb plataforma reservada. Gallecs ja es troba sobre-carregat d'infraestructures que l'envolten com per acelerar la seva degradació amb el pas de noves i mes àmplies pel seu interior.

• Línia de tren Sabadell-Granollers

1) Veure apartat 3 del punt anterior.

• Creixements urbanístics de Palau-solità i Plegamans i de Parets del Vallès

1) El Pla ha de respondre als objectius operatius amb nous models de desenvolupament urbanístic que es fonamentin en la reforma i densificació de les ocupacions actuals combinades amb la reducció o extinció per eliminar ocupacions en zones de risc o creació de centralitats compensades per l'alliberament d'ocupació dispersa. Dit d'una altra manera: abans que ocupar més territori, endreçar el que tenim, millorar l'eficiència en el consum d'energia, aigua i en la generació de residus, i augmentar la complexitat d'usos i aconseguir millors índexs d'autocontenció. Amb aquests condicionants apriorístics, el sòl urbanitzable i el sòl de protecció preventiva han de ser reduïts a la mínima expressió. En tot cas allò que cal és determinar amb precisió quines han de ser les noves centralitats (locals i nodals) i quins els àmbits a extingir.

2) En aquesta nova lectura cal definir uns índex precisos de densitat mínima d'habitatges per sistemes urbans (mantenint certes diferenciacions tipològiques pel seu caràcter més rural o metropolità, de consum i estalvi d'aigua i d'energia, de generació de residus o d'energia, de repartiment modal de la mobilitat...) que condicionin la transformació de nou sòl, també clarament identificat, però amb una superfície molt menor.

3) Aplicació de mesures cautelars com les moratòries urbanístiques i les suspensions de llicències en els àmbits del Parc Agrícola del Vallès. L’aplicació d’aquestes mesures cautelars haurien de formar part d’aquella política urbanística enèrgica que l’actual Secretari per a la Planificació Territorial reclamava en el nº22 de la revista Medi ambient, tecnologia i cultura: “S’han produït així ocupacions de sòl molt ràpides i elevades, que han malbaratat espais de gran importància per a creixements futurs i han fragmentat innecessàriament els espais oberts. Cal assenyalar que aquest procés no era de cap manera inevitable, fins i tot en un context de desconcentració de la població: una política urbanística enèrgica que orientés i compactes els creixements urbans hauria pogut evitar-ho”.

Entre els àmbits on cal aplicar enèrgicament aquestes mesures cautelars destaquen:
A.- Els situats en l’àmbit del connector ecològic Selva – Penedès
B.- Els situats en l’àmbit de la Via Verda Tagamanent – Céllecs
C.- Els situats en l’àmbit de la Vall del Mogent i la xarxa fluvial del Besòs
D.- Els situats en l’àmbit de la Via Verda St. Llorenç – Collserola

• L'Eix vertebrador de la Riera de Caldes

1) El Nou Calderí. En una urbanística contemporània, la reinterpretació del Calderí com a tren lleuger ha de condicionar l’estructura de la malla industrial de Santa Perpètua i Palau i la residencial d’aquesta última i Caldes emulant la ciutat lineal russa. Aquest eix sud nord ha de discórrer pel carril central de les indústries i virar cap a ponent bordejant el Centre de Palau fins a trobar el node d’intercanvi del tren circular del Vallès a Caldes que substituirà l’arcaic Quart Cinturó. A més, aquest sistema col·lectiu de transport evitarà el desdoblament de la C-59 i corregirà els errors comesos en la seva precipitada construcció.

2) La C-59. Aquesta via és un clar exponent de com la manca de temps i un enfoc purament economicista del projecte comporten infraestructures invasives. Aprofitant la topografia i amb un curt fals túnel i el conseqüent moviment de terres, es pot corregir l’impacte visual i sonor sobre l’espai protegit de Gallecs i alhora donar continuïtat als camins, masses boscoses i en definitiva, la biodiversitat de la zona.

Jordi Sanz Vilardell, secretari del Grup ecologista Cànem, amb núm 18.052 del registre d'entitats de la Generalitat i domicili a efectes de notificació a Casa Neus s/n 08104 Gallecs.
Aleix Bombilà Murillo 46941478L, en nom de la Plataforma per a la Defensa de Gallecs.
Guifré Bombilà Murillo 46943235M, en nom de En Lluita, amb núm. G-83470302.

Gallecs, setembre de 2009