|
GALLECS, UNA HISTÒRIA MIL·LENÀRIA El passat any l’ajuntament va celebrar el mil·lenari de Mollet. Es va commemorar els mil anys de la primera referència escrita sobre la població: és a dir, la primera vegada que trobem documentada la seva existència. El mil·lenari ha servit per fer una mirada al passat del poble i també ha permès reforçar el sentiment d’identitat de la localitat, potser necessitada de retrobar-se amb les seves arrels, després de les traumàtiques transformacions que ha patit en les dues darreres dècades. No obstant, és de justícia manifestar que l’antigor de Mollet no ha de fer ombra a la d’altres indrets. Sense anar més lluny, Gallecs té uns orígens més llunyans en el temps, que no pas Mollet. Aquest mèrit és només documental, perquè amb precissió no sabem a quan es remunta l’origen de cap de les dues poblacions. Gallecs surt esmentat en l’acta de consagració de l’església de Parets, l’any 904. En ella, es citen els dominis de la nova parròquia, es diu que posseeix “el llogaret que diuen Ermedeu amb la meitat de l’alou de Gallecs”. Més endavant, trobem Gallecs esmentat força vegades en donacions fetes al monestir de Sant Cugat. L’any 956, Salomó i Revella van fer una donació; un any més tard va ser Antonià. Un personatge, probablement més poderós, Gontard Bonsom, va donar una terra l’any 963. En testar, van deixar terres a Sant Cugat, Bulgarà, Fedanci i Baró, uns anys més tard. Aquests personatges són els primers habitants de Gallecs que es coneixen, i no pas els únics. Més tard altres van fer donacions, compres o permutes al monestir. Les possessions de Sant Cugat es van mantenir molt de temps i sabem que al segle XI el monestir va continuar posseint i explotant les terres que tenia a Gallecs. Mercès als documents que es van realitzar per deixar constància escrita de les donacions, podem fer-nos una idea de com era la vida en el Gallecs del segle X. Ens trobem en una comunitat no gaire gran en nombre de pobladors, agrupades en famílies propietàries que treballaven la terra i que vivien a la vora dels camps en habitatges modestos, allunyats o agrupats. Les terres conreuades es distribuïen fragmentàriament en petites parcel·les, allargades i estretes i d’una extensió normalment menor a la d’una hectàrea, algunes eren molt petites. Un pagès treballava diferents parcel·les disperses en el terme de la població. Hi havia camps destinats a la producció de cereal o en guaret (terras), al cultiu de la vinya (vineas) i a prop de la riera es conreaven productes d’horta (ortos, ferregenales) i arbres fruiters (pomiferos), aprofitant l’aigua canalitzada (regos). Algunes terres pertanyien a algun potentat que no vivia a la població i que tenia possessions a altres localitats, com Bulgarà. El petit poble tenia com a centre una església: no la que hi ha ara, que és romànica del segle XII, però sí en el mateix lloc. S’ha trobat restes de mosaics molt més antics a l’època a la qual ens referim (paleocristià, del s. V i VI) en el subsòl de l’edifici romànic. Aquestes troballes demostren que abans de l’església del segle XII hi hagué una altra edificació, que ben bé podia haver estat un temple cristià. La primera menció de l’església és de l’any 1008. Es tracta d’una permuta d’una terra que va fer el prevere amb els canonges de la catedral de Barcelona, a canvi d’una altra terra que la Seu tenia també a Gallecs. La primera menció de Gallecs com a parròquia és força posterior, de l’any 1089. Umbert, fill de Geribert, en testar va legar al monestir de Sant Cugat, entre altres coses, terres i vinyes que tenia a la parròquia de Sta. Maria de Gallecs. La parròquia apareix com una institució eclesiàstica medieval unes dècades abans i va associada a certes transformacions del paisatge humà. Principalment, dóna peu a l’aparició de la sagrera. La sagrera era l’espai que, en un radi de trenta passes, rodejava l’edifici eclesiàstic. Dintre d’aquest terreny hi havia una protecció sagrada que afectava a les persones i les coses. Era un lloc privilegiat, perquè qualsevol abús comès en el seu àmbit era castigat amb la perdició eterna i l’excomunicació. La sagrera es va anar poblant de sagrers, que eren vivendes o cellers, com els que trobem a Gallecs, des de l’any 1104. Aquest any Ramon Maier i la seva esposa Adalet van fer una permuta amb el monestir de Sant Cugat, que incloïa uns sagrers, "que estaven al costat de l’església". La sagrera de gallecs es cita l’any 1133 i segurament es degué anar omplint d’edificacions, la majoria dels quals estaven en mans de potentats, com Bernat Guillem i el seu fill que l’any 1125 van fer donació de dos sagrers a la sagrera de Sta. Maria de Gallecs, en els quals hi residia un pagès depenent seu, Berenguer Mir. Mentre que altres pobles de la comarca el record d’un grup de cases i edificis rodejant l’església es fa palès en el nom de carrers, de barris, o simplement en el traçat urbanístics, a Gallecs no en queda cap tipus de reminiscència i actualment dóna la mateixa imatge que degué tenir abans de l’aparició de la sagrera: el d’una comunitat de poblament dispers, basat en la masia. Durant aquest època, els segles X, XI, XII, la comunitat de Gallecs hagué de tenir unes dimensions semblants a la d’altres pobles veïns. Nogensmenys, més endavant va perdre pes demogràfic i, en conseqüència, també va perdre l’autonomia parroquial; així a partir del segle XV va passar a ser sufragània ocasional de la parròquia de Plegamans o de la de Mollet. A partir del segle XIV, els seus pocs veïns compartien el govern local amb els de Mollet i de Parets, constituint una universitat comuna (o municipi) de les tres localitats, que es reunia sota el roure que hi havia a prop de la masia de Can Ros a discutir els afers que els permetia la seva autonomia local. Des d’aleshores, tot i compartir els privilegis de formar una universitat o municipi amb Mollet i Parets, la importància demogràfica de la comunitat era molt menor a la dels seus pobles veïns. La història de Gallecs, tan rica com la d’altres localitats de la comarca, no acaba aquí, No obstant, potser les breus pinzellades que hem traçat sobre el seu passat són suficients per al propòsit inicial. Es tractava de subratllar que si el passat fa gran qualsevulla comunitat humana, totes les localitats dels Vallès es poden sentir igual d’orgulloses de la seva història, malgrat la seva dimensió, el seu pes demogràfic o la seva potència econòmica. Jaume Vilaginés
(Hi ha constància que Gallecs junt amb Parets va intentar separar-se de Mollet, però no ho van aconseguir. Més tard, Parets ho va aconseguir tot sol. Gallecs no va poder i va passar a ser una pedania del municipi de Mollet, que va durar fins a l’any 1972. La pedania li permetia tenir un enllaç amb l’Ajuntament, però sense vot i sense capacitat de decisió). Lluís Ansó, 1994
|