|
UN
ALTRE MON ÉS NECESSARI Vaig començar explicant com recordo l’inici del problema, de com en aquell moment, essent un nano, no era conscient del poc que l’importava la vida de les persones al govern del dictador. El què més m’ha sorprès, després, és que els que han vingut al darrera també han considerat el territori com un ésser moribund preparat per a ser trossejat. Anys després, l’Anicet, un professor de dibuix de l’institut de Mollet em va animar a estudiar Arquitectura, insistint en què no tot era corrupció i que es podien fer coses molt interessants. La veritat, és que als disset anys, no vaig entendre molt bé què volia dir, però li vaig fer cas. Un dia em vaig acostar a l’institut d’Arrahona on l’havien traslladat i li vaig fer saber que ja coneixia de primera mà uns quants endollats que cobraven un sou immerescut de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i que cap d’ells em faria desistir d’allò, que poc a poc, em va anar inculcant: la nostra feina pot ser meravellosa malgrat estar plena de depredadors sense escrúpols. Més tard, quan estudiava a Palermo, una professora siciliana em va presentar a un eminent arquitecte català, que cobrava, entre d’altres coses, per pregonar algunes mentides. Sembla ser, que el aleshores capo del Territori Català, el Josep Antoni Solans, es passejava per Europa explicant les excel·lències del nou urbanisme post olímpic i amagant tota la porqueria, que en paraules textuals, era heretada del Franquisme. En aquell moment, hauria pagat perquè un pirata informàtic dels d’ara li hagués canviat les diapositives per d’altres de Lloret, Roses o Salou per exemple. Crec també, que seria molt instructiu que el director d’aquest programa de la Júlia Otero completés la nissaga amb la barbàrie del planejament urbanístic “democràtic” que ha deixat agonitzant el Vallès. L’actual Solans, ara amb una floreta al cabell que encara porta de quan era ocupa a Gallecs, l’Oriol Nel·lo, podria fer-nos una classe magistral amb les seves acurades estadístiques. Així, la gent de Mollet, Sant Fost, Lliça, Palau o Santa Eulàlia podríem escoltar-lo dir en públic que som els primers en d’altres coses amés de l’atur. Per a qui no ho sàpiga, estem al capdavant en número i tamany d’urbanitzacions de tot l’Estat i, en conseqüència, en destrucció del territori, contaminació i malbaratament de recursos públics. Al Vallès, sense cotxe no ets res! Però encara no en tenen prou. El Departament de Política territorial, amb l’home que somia infraestructures al seu davant, de nom Joaquim Nadal, i alguns ajuntaments cegament subordinats ens volen fer creure que amb un Quart cinturó, una interpolar, dues línees de tren preferentment de mercaderies i duplicant la població, la nostra comarca sortirà de la crisi miraculosament. A aquells que ja n’esteu farts d’aquest model o simplement heu aprés la lliçó de la història, us convido a escoltar, proposar, discutir i portar a terme alguna de les gaire bé 100 alternatives que es presentaran al Fòrum Social Català que es celebrarà els propers dies 30 i 31 de gener al recinte de la Universitat de Barcelona del centre de la ciutat (http://fscat.blog.pangea.org/). Pol Ansó Línia Vallès Dijous,
21 de gener de 2009 |
||