REALITAT

Un dia vaig escriure a la columna d’aquesta revista i, segons alguna opinió, semblava que m’havia sortit de la meva línia crítica habitual. Descrivia que, segons el meu parer, alguna cosa havia canviat o estava a punt de canviar. Veia una llum petita i llunyana animat per una notícia publicada en un diari de Mollet que deia que, el Consorci rebia un milió d’euros de pressupost per a l’any 2010.

Però, pel que estic veient i observant, les coses no canviaran gaire. Bones paraules del nou gerent del Consorci, però de bones paraules no es viu; es viu de realitats. Continuem igual; no es veu res diferent, ni tan sols amb les petites coses.

Encara menys veurem accions més contundents i de més cost econòmic com clavegueres, depuradores, aigua potable... Les prioritats, com sempre i a tot arreu, se les emporten les classes dominants.
Després de saber que el que està escrit al POUM és el que val, Gallecs no necessita depuradores ni conducció d’aigües fecals. Els que manen, no és que siguin molt intel·ligents, però tampoc són retardats mentals i els agrada passar com a salvadors de Gallecs. Això dóna molts punts en política; li ho poden preguntar a la senyora Tura.

L’espasa de Dàmocles està penjada sobre Gallecs. El POUM i el PDU van marcar el futur del nostre poble: les cases sense cap valor històric i que no són aprofitables per al Gallecs que ells volen, s’han d’enderrocar. No es farà de cop, seria una salvatjada, malgrat que n’hem vist de tots colors. Primer es parlarà amb els descendents, si la seva voluntat és continuar vivint o no a Gallecs, sempre sota les normes que marca el POUM. Si no ho vol cap familiar, es buscarà algú forà. Si no, es procedirà a l’enderrocament de l’habitatge.

El destí de Gallecs, doncs, està escrit. En no gaires anys, el poble de Gallecs desapareixerà. La transformació serà total. Tan sols quedaran les masies a les quals se’ls pugui donar un rendiment turisticorural, tal com ho tenen estudiat i decidit.

L’alcalde de Mollet, Josep Monràs, en una xerrada informativa sobre el POUM, ens va enganyar com a idiotes. Gallecs ni els de Gallecs corren perill, ens va dir. Encara esperem resposta a les al·legacions. La gent de Gallecs mai ha estat estimada per aquesta persona. A més de cínic, té la cara de formigó del bo.