Gràcies a la lluita popular i ecologista que es va iniciar a finals del 70, que ha continuat fins avui dia, hem aconseguit que una part del Gallecs expropiat, al voltant de les 700 hectàrees de les 1.500 expropiades, sigui un espai parcialment protegit. Però la lluita en defensa d'aquest espai no s'ha acabat. Gallecs no només és el terreny públic expropiat, també ho és corredor verd que enllaça Gallecs amb la serralada pre-litoral, corredor que no estarà protegit pel PEIN.

El projecte d'autovia Interpolar i d'una nova línia de tren sobre Gallecs mostra la manca real de protecció de Gallecs amb el PEIN, per això sempre hem demanat la màxima protecció (PNIN). També està el projecte del Quart Cinturó o Ronda del Vallès. Si a tot això afegint el brutal creixement urbanìsitic previst pel Pla Terrirotial Metropolità en el municipis que envolten Gallecs, la inclusió de Gallecs en el PEIN no és per llençar coets precisament.

D'altra banda, tenim la futura urbanització de més de 60 hectàrees de Gallecs previstes en el Pla Director Urbanìstic de Gallecs, hectàrees que queden fora del PEIN, i l'urbanització il·legal de l'Estany de Gallecs que va ser legalitzada pel Pla Director. Durant les últimes dècades és va permetre construir il·legalment nombroses cases i xalets de luxe, en terreny forestal públic de Gallecs.

L’any 92 la Comissió per a un Gallecs Verd vam presentar 1.300 al·legacions per incloure Gallecs en el PEIN. Aquesta comissió va estar impulsada pel grup ecologista Cànem, que es va crear l’any 92, i del que formava part ,aleshores, la exalcaldessa de Mollet , l’Anna Bosch.

Durant la dècada dels 90 l’Ajuntament de Mollet, governat per la Montse Tura, volia instal·lar industries, carreteres i equipaments -com un cementiri- a Gallecs, tot i demanar la inclusió de Gallecs en el PEIN. Amb el temps van haver de renunciar als seus projectes urbanitzadors.

Els municipis de Santa Perpètua, Palau i Mollet s'han menjat la meitat del territori de Gallecs, ara cobert de pisos, ciment, indústries i asfalt. L'Ajuntament de Mollet presenta com a exemple a seguir que el seu municipi és meitat urbà meitat rural, però si tots els municipis de Catalunya fessin el mateix, tindríem la meitat del territori català urbanitzat.

Josep Lluís Pérez Parralo

Veí i membre de la Plataforma per a la Defensa de Gallecs