GALLECS I EL 3%

Davant la increïble sorpresa de què en l’actual moment de penúria econòmica que vivim, la Generalitat pensa gastar-se 800.000 euros (133 milions de pessetes) en modificar els camins de Gallecs, vam decidir acostar-nos al Consorci per obtenir –ne més informació. Cal recordar que encara continuem sense les xarxes de clavegueram i d’aigua potable, amb constants talls d’electricitat les nits d’hivern i amb una xarxa telefònica abandonada pròpia del tercer mon.

Doncs resulta que és una oblidada herència de l’opulenta època del 3%, que si han esforçat fins a l’extenuació per adaptar-la, però que ha estat impossible redirigir els diners cap a d’altres necessitats. Com pot ser que no aparegui cap polític i hi posi una mica de racionalitat? O és que la constructora té més poder que cap administració? I llavors, de qui és aquesta empresa que només retola en castellà?

I com es gasten tants diners en només 7 kilòmetres quadrats? Doncs utilitzant el sistema més vell i efectiu que existeix: buscar la maquinària i els materials més cars per a desorbitar les partides i omplir l’espai natural d’elements artificials innecessaris, però d’un cost tant elevat, que és capaç de camuflar-ho tot. Per això, a partir d’ara i durant sis mesos, si passegeu per Gallecs i veieu flamants camions i excavadores, inacabables cunetes pintades de verd poma o paviments amb maons de disseny, no aixequeu el cap, deixeu la ment en blanc i continueu gaudint del cant dels falcons. No fos que, com em passa a mi, se us espatllés el dia pensant en menjadors socials saturats de parats.

M’agradaria que això només hagués estat un malson i despertar-me veient a un polític rectificant, imposant-se, i demostrant-nos que el temps de tirar els diners s’ha acabat i que per aquí és per on es comença a sortir de la crisis. Malauradament això no només succeeix a Sicília. Aquí també ens ho haurem de menjar amb patates, però de les biològiques.

Pol Ansó