UN RACÓ D'HISTÒRIA

L’any 1972 va haver-hi una esllavissada tan gran que va deixar Gallecs a les fosques, o a cegues, millor dit. Des de llavors Gallecs amb els seus habitants ha viscut en un túnel ple d’incerteses i d’inseguretat davant el fet, que els successors d’aquells assassins poguessin cometre alguna bestiesa com ensorrar el túnel i fer que, persones i territori morissin ofegats. Per sort, no ha
estat així. El túnel no s’ha ensorrat i Gallecs continua viu malgrat els intents continus que han existit per fer-lo desaparèixer.

Van arribar els profetes, els salvadors del futur, els visionaris de la especulació. Escoltàvem frases com aquestes: “Nosaltres som de casa ,els que sempre hem clamat la llibertat i la justícia”. “Nosaltres som catalans i volem el millor per a la nostra gent.” “Franco ja és mort i els mals sons s’han acabat”.

Malgrat que bona part del pastis ha servit per alimentar els especuladors, per damunt de tot, Gallecs subsistirà perquè és necessari en el nostre territori. Encara avui dia, per sort, hi ha gent que mantén aquesta afirmació. Són aquells a qui el virus de “la grip moderna” no els ha afectat.

Però la democràcia no és perfecta i quan va arribar la legalització dels partits polítics tot semblava que havia de funcionar bé. La majoria de gent havíem nascut tard per conèixer la corrupció que les persones són capaces d’adquirir en poc de temps.

Quan la il·lusió de canviar les coses era generalitzada, tots anàvem a l’una contra el centralisme dominant, acostumat durant quaranta anys de poder a reprimir el més íntim de les persones com és la llibertat i a fer les coses al seu caprici. Dictadors de lleis i normes a dojo de tot allò que els semblava perillós per mantenir l’estat adquirit l’any 1939.

Però, van anar passant uns anys, pocs, i la decepció va ser brutal. La democràcia no ens va donar el que esperàvem, fet que va provocar que molta gent anés desapareguent de la vida política i social sense ànims de tornar-hi. Un mal generalitzat a tot el món. Una malaltia difícil de curar com veiem tot sovint quan hi ha eleccions. Ara estem dividits: els sans i els malalts. Els sans som pocs, però hem de confiar en la força que ens dóna l’esperit lluitador que hem tingut des del primer dia perquè la majoria, els malalts mentals, no s’acaben d’atipar amb el tros que resta.

Lluís Ansó

Gallecs