COSES DE GALLECS

El dia 28 de juny es va celebrar a Gallecs el Dia de la Cigonya. Una esplèndida festa infantil amb la deixada en llibertat de dues cigonyes criades en captiveri al costat de la seu del Consorci.

Tot molt bé fins a la part final, l'hora dels parlaments. Els polítics sempre han de fer-se veure. El senyor Monràs ens té acostumats des de fa molt de temps, a no distingir el que és veritat i el que és mentida. Tots els oients que hi havia a la plaça de l'església de Gallecs es van adonar que una cosa de les que va dir no era veritat. Gràcies a les administracions podem gaudir de Gallecs en un dia com aquest. Aquesta afirmació era falsa. Era pròpia d'un cinisme desmesurat. Oblidant la realitat en un moment egocentrista, l'orador va voler canviar la història.

Les administracions no han fet res per salvar Gallecs. Sí, han fet molts projectes, però sempre amb una bona dosi d'especulació, disfressats amb aires ecologistes per enganyar els incauts que sempre hi ha. A l'agenda tenim diversos projectes, tots incongruents. Tan sols farem públic l'ambició de la ubicació d'un macrocementiri a Gallecs. Recordo les paraules del regidor Garzón i de la Tura quan deien: què farem dels nostres morts, on els posarem? No tenim cap altre lloc que Gallecs. Aquesta afirmació no tenia fonament per a la immensa majoria d'habitants de Mollet. Les raons populars de mica en mica van agafar consistència i van fer que els polítics acabessin per decidir-se per l'opció de la gent reivindicada des de feia anys: l'ampliació de l'actual cementiri amb la construcció d'un crematori.

Ara bé, una reflexió incontestable: què hauria succeït? o dit d'una altra manera, com seria Gallecs ara amb un macrocementiri comarcal? A la meva manera d'entendre, hauria estat la primera pedra que la Tura somniava posar per obrir el camí i continuar especulant amb l'espai de Gallecs.