Si fos l’Empar Moliner, podria escriure un conte de contingut interessant. Raons me’n sobren, però no tinc la qualitat de la gran escriptora per redactar un fet, a la vegada atractiu i al mateix temps denunciable.

Fa molts anys que les campanes de Gallecs han perdut la seva veu. Recordo quan Mossèn Enric Díez les feia sonar per a cridar que els feligresos s’acostessin a l’església a participar d’un acte religiós. Era agradable sentir la dolça música que arribava per tot Gallecs.

Ja no sonen les campanes. Gallecs ha perdut un altre encant més que complementava les meravelles que ens oferia aquest espai.

Gallecs es festejat per molta gent. Les persones que adoren la natura gaudeixen cada dia quan el visiten d’una màgia entranyable que tan sols pot donar el tros que s’ha lliurat dels depredadors sense escrúpols: bancs i poderosos ambiciosos acompanyats de polítics que van ocupar el càrrec tan sols per fer-se rics. També va haver pagesos que hi van col·laborar. En el seu cap va dominar més el pes de les monedes d’or que les seves terres.

I les Campanes? Una església romànica sense música és tant sols un edifici antic que només pot ser recordat per les seves “quatre” pedres mil·lenàries.

Què ha passat? Senzillament que els responsables no han fet res per sonoritzar un poble que ho ha demanat sempre. L’església té un responsable. És el rector de la parròquia de Mollet. N’han passat molts, però cap s’ha interessat pel funcionament de les campanes. Per què? No n’hi ha diners? Tants milions que ens va costar a tots els ciutadans la visita del Papa a Barcelona i ara no tenim una misèria per a què unes campanes tornin a funcionar?

I el grup d’assessors que te la parròquia en què pensa? I en què pensa el que mena més que el capellà i s’omple la boca dient que s’estima Gallecs? Si Mossèn Enric va aconseguir diners per arranjar la teulada, canviar el campanar, picar per dins i per fora les parets i per a fer excavacions, com s’ho va fer? Ell s'estimava Gallecs i la seva església romànica. Cap altre rector s’ha estimat el poble ni tampoc l’Espai com es mereixen. El seguici d’ajudants que té tampoc demostra cap sentiment d’estimació.

No vull ser dur, però sí despertar la consciència dels responsables perquè algun dia les campanes de Gallecs tornin a tenir veu.

Lluís Ansó

Gallecs